dijous, 12 de maig de 2011

CANÇONS

El dimoni escuat

Allà sota una penya
n'és nat un Jesuset,
nuet, nuet,
que és fill de Mare Verge
i està mig mort de fred;
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d'abriguet,
pobret, pobret,
per falta d'abriguet.»
Pastors hi arribaren
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d'alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
danse i contradanses
per alegrar l'Infant.
Galant, galant,
per alegrar l'Infant.
Sant Josep que s'estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s'hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s'hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim, patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
patim, patum
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum, ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.







El rabadà

A Betlem me'n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà?
—Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
—Hi ha massa neu!
La neu que pel camí hi ha
la calor ja la fondrà.
—Oh, i la que fa!
Alça doncs, encén el foc;
no vagis a poc a poc!
—Massa que em moc!
Tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs.
—No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?.
—Qui t'ho ha dit?
Un àngel que va volant
pel món ho va publicant.
—No serà tant!
La samarra portaràs
i de neules l'ompliràs.
—Jo no en vull pas!
Mai no acabes les raons,
doncs te l’omples de torrons.
—No són pas bons!
El Joan amb la samarra
portarà la botifarra
—Ai, el panarra!
En Miquel, el seu veí,
portarà un porró de vi.
—N'hi haurà per mi?
Jo li'n vull portar un banquet,
per a seure Sant Josep,
—Que s'estigui dret!
Cantaràs una cançó
davant Déu fet infantó.
—Tot sol? no, no!
Quins vailets més espantats!
Cantarem tots dos plegats.
—L'orgue de gats!
Mira que és el Redemptor,
oferim-li el nostre cor.
—Oh, què amor!
Anem, ala, Rabadà
no em facis més enfadar.
—No vull cantar!
Vaja prou! Sents el que et dic?
que no em donis més fatic!
—Jo rai ja estic!
Mira que et despatxaré
si no portes un corder.
—Ja hi aniré!
Doncs, avant i no badem
que ja és hora que marxem.
—Cap a Betlem!





Les dotze van tocant

Les dotze van tocant,
ja és nat el Déu infant,
fill de Maria,
ja és nat,
el Déu
infant,
fill de Maria.
El cel és estrellat,
el món és tot glaçat,
neva i venteja,
el món
és tot
glaçat,
neva i venteja.
La mare i el fillet
estan mig morts de fred
i el vell tremola,
estan
mig morts
de fred
i el vell tremola.
Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten,
encén
allà
un gran foc
i els àngels canten.
Enmig de fred i neu
el foc d'amor d'un Déu
els cors desglaça,
el foc
d'amor
d'un Déu
els cors desglaça.
Per això tots van cantant:
"Ja és nat el Déu infant,
fill de Maria,
ja és nat
el Déu
infant,
fill de Maria."




En el següent enllaç podeu trobar més nadales i diferents versions de la cançó del Caga Tió: http://www.jouscout.com/cancons9.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada